El fet valencià

Amb aquesta nova entrada -i que se´m perdone la meua inexperiència- voldria encetar una sèrie d´opinions molt personals meues pel que fa al tema tan punyent del fet valencià; en primer lloc vull deixar clar, per altra banda, que no milite en cap partit polític ni estic a cap orgonanització ni cultural ni de cap altra mena, tot i que, és clar, puga tenir les meues preferències ideològiques envers determinades organitzacions polítiques, si fa no fa, com tothom!

Si se´m diu si sóc nacionalista -tot i que la paraula no m´agrada massa- doncs, si que ho sóc si per això s´entén que no estic gens dispost ni ho he estat mai a renunciar a la meua condició de valencià convicte i tot el que això comporta com és ara la defensa del fet valencià a partir del seu naixement històric el 1238 amb la conquesta catalano-aragonesa d´aquestes terres comandades pel rei En Jaume I fundador del nou regne segons "los costums e usatges de Catalunya".No voler admetre aquest principi històric valencià, no és tan sols voler negar la història pròpia, ans també el mateix fet valencià talment pretenen interessades postures ideològiques nacionalistes espanyoles caracteritzades sobre tot pel seu visceral rebuig a haver d´admetre l´idioma propi del poble valencià com a llengua institucional i de cultura, tot entrebancant-ne el seu ús i desenvolupament tot satanitzant de catalanistes els qui ho pretenen, fent-se´n servir alhora d´un llenguatge populista feroçment feixista, que malauradament després de dècades d´intoxicació ideològica des de les poltrones dels poderosos poders mediàtics de la dreta franquista -camuflats de democràtics ?- han assolit d´enverinar amplis sectors socials, i fins i tot, en sectors suposadament esquerrans.